La Mestressa del celobert

Sentia com el fum li recorria els pulmons i, a
ordre seva, com era expulsat per la boca. Les cendres del cigarret es
precipitaven al petit pati del celobert.

Totalment repenjada a l’ampit de la finestra,
amb els braços penjant al buit i la vista perduda, desfruitava d’aquell petit plaer que li proporcionava la planta seca del tabac.

Però com tot petit plaer, dura poc. Incrèdula,
va fitar la burilla, culpant-la de la seva rapida consumició i va fer-l’hi l’última calada. Va sospirar i, amb un gest de resignació a la cara, tancà la finestra amb un cop suau.